22 El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d’alba.
23 Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se.
24 És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho.
25 Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència?
26 Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè to-tes són teves, Senyor que estimes la vida.