6 pares que mataven els propis fills indefensos. A tots ells havies decidit de fer-los morir a mans dels nostres avantpassats,
7 perquè la terra que tu estimes més que totes pogués acollir uns fills de Déu dignes d’habitar-la.
8 Doncs bé, fins i tot a aquesta gent, homes al capdavall, també vas tractar-los amb mirament i vas enviar-los vespes, avantguarda del teu exèrcit, perquè només els destruïssin de mica en mica.
9 Hauries pogut fer que, en una batalla, aquests impius caiguessin en mans dels justos. Hauries pogut destrossar-los tot d’una amb bèsties ferotges o amb una sola ordre terminant.
10 Però no ho vas fer. Aplicant pas a pas la teva justícia, els donaves una ocasió de penedir-se, encara que sabies que eren dolents de mena, amb una malícia innata, i que no canviarien mai de pensament:
11 eren una nissaga maleïda des dels seus orígens.I si ajornaves el càstig pels seus pecats, no era per por de ningú.
12 Qui gosaria demanar-te comptes del que fas? Qui s’oposaria al teu judici? Qui t’acusaria de destruir unes nacions que tu mateix has creat? Qui vindria a declarar contra tu per defensar uns homes culpables?