10 Que en són, de desgraciats, els qui posen la confiança en coses sense vida! Anomenen déus uns objectes que són obra d’homes: or o plata artísticament treballats amb figures d’éssers vius, o bé una pedra que no serveix de res, obra de mans antigues.
11 Així, un llenyataire expert serra un arbre de bon manejar, pela destrament tota l’escorça, el treballa amb habilitat i en fa un estri útil per a les necessitats quotidianes.
12 Els trossos sobrers li serveixen per a coure la minestra, i menja a cor què vols.
13 Però encara li’n sobra un tros que no li fa cap servei, un tronc guerxat i ple de nusos; l’agafa i el va tallant per passar el temps, l’esculpeix com ell sap, aprofitant estones perdudes, i li dóna forma humana
14 o la figura d’un animal qualsevol; i el pinta de vermell un cop ha tapat amb màstic les esquerdes.
15 Després li prepara un lloc adient i el fixa ben clavat a la paret.
16 Com que sap que no es pot valer per ell mateix, pren mesures perquè no caigui: és una escultura i necessita que l’ajudin!