5 La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.
6 Tanmateix, no cal reprendre’ls en excés: potser s’han esgarriat quan han volgut cercar Déu i trobar-lo.
7 I és que viuen enmig de les obres que Déu ha fet, no paren d’investigar-les, i la mateixa aparença els convenç: és tan bonic, aquest món!
8 Però ni així no tenen excusa.
9 Si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar el curs de l’univers, ¿com és que no han descobert més aviat el seu sobirà?
10 Que en són, de desgraciats, els qui posen la confiança en coses sense vida! Anomenen déus uns objectes que són obra d’homes: or o plata artísticament treballats amb figures d’éssers vius, o bé una pedra que no serveix de res, obra de mans antigues.
11 Així, un llenyataire expert serra un arbre de bon manejar, pela destrament tota l’escorça, el treballa amb habilitat i en fa un estri útil per a les necessitats quotidianes.