3 Però la teva providència, oh Pare, n’és el timoner: ets tu qui ha obert un camí en el mar, una ruta segura entre les ones,
4 mostrant així que pots salvar de tot perill, encara que algú s’embarqui sense cap perícia.
5 Tu no vols que siguin estèrils les obres guiades per la teva saviesa. I per això els homes poden confiar la seva vida a un lleny esquifit i travessar sans i estalvis les onades amb una barca.
6 De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien, l’esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mà, deixava als segles futurs una llavor de nova vida.
7 Beneït el lleny que va ser instrument de justícia!
8 Però maleït l’ídol que és obra d’unes mans: l’ídol i el qui l’ha fet! L’un, perquè el fabricava; l’altre, perquè, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu».
9 Déu detesta igualment l’impiu i la seva impietat,