3 Així, els primers, per més que es delien per menjar, fins la gana perdien amb les nàusees que els agafaven davant els animalots fastigosos que els enviaves; en canvi, els segons, després d’una privació de curta durada, fruïen d’un menjar de gust deliciós.
4 Calia que els opressors patissin privacions inexorables i que els teus en tinguessin prou de veure com turmentaves els enemics.
5 És cert que també el teu poble va sofrir l’envestida terrible d’uns animals, i moria picat per serps verinoses. Però la teva indignació no va durar fins a l’extrem.
6 El trasbals es va perllongar just el temps d’escarmentar-los, ja que els vas donar un símbol de salvació que els recordava els manaments de la teva Llei.
7 El qui es girava a mirar-lo, quedava guarit; però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que salves tothom.
8 Amb això convencies els nostres enemics que ets tu qui allibera de qualsevol mal.
9 Ells morien quan les llagostes i els tàvecs els picaven, sense que hi hagués cap remei per a mantenir-los amb vida. Però es mereixien que aquelles bèsties els castiguessin!