6 Tan sols se’ls anava apareixent una foguera que s’encenia tota sola i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l’esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por.
7 Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet.
8 Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure.
9 I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los.
10 Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
11 La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha.
12 Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó.