7 Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet.
8 Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure.
9 I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los.
10 Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
11 La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha.
12 Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó.
13 Quan s’afebleix la confiança interior, es fa més insuportable no conèixer la causa d’allò que turmenta.