3 Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant: era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós.
4 En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei.
5 Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant. I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat. Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills, i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa.
6 Aquella nit havia estat anunciada per endavant als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat.
7 El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics.
8 I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9 Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.