7 El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics.
8 I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9 Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.
10 Els feia de contrapunt el clam discordant dels enemics, ressonava pertot arreu la veu planyívola dels qui ploraven els seus fills.
11 L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei.
12 Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats.
13 Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.