12 »Posem paranys al just; ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l’educació que vam rebre.
13 Es gloria de conèixer Déu i s’anomena fill del Senyor.
14 És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure’l, ja ens afeixuga.
15 I és que la seva vida no s’assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes.
16 Ens mira com moneda falsa, s’allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare.
17 Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi.
18 Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d’ell i l’alliberarà dels seus adversaris.