16 Ens mira com moneda falsa, s’allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare.
17 Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi.
18 Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d’ell i l’alliberarà dels seus adversaris.
19 Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals.
20 Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d’ell.»
21 Així pensen ells, però van errats; la pròpia malícia els encega.
22 No coneixen els designis secrets de Déu; no esperen la recompensa d’una vida santa; menyspreen el premi reservat a una conducta irreprotxable.