9 Omplim tots els prats amb les nostres orgies. Escampem arreu els senyals de la nostra disbauxa. Aquest és el nostre destí, és això el que ens ha tocat.
10 Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l’ancià.
11 Just, per a nosaltres, ho és qui té la força. La feblesa no porta enlloc.
12 »Posem paranys al just; ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l’educació que vam rebre.
13 Es gloria de conèixer Déu i s’anomena fill del Senyor.
14 És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure’l, ja ens afeixuga.
15 I és que la seva vida no s’assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes.