11 Va emportar-se’l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l’engany no seduís la seva ànima.
12 Perquè l’encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents.
13 En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida.
14 El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se
15 que Déu dóna als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.
16 El just que mor és una condemna per als impius que sobreviuen; un jove que arriba aviat a la maduresa condemna la llarga vellesa dels injustos.
17 La gent veu la fi del savi, però no comprèn què volia d’ell el Senyor, no comprèn per què se l’ha endut en un lloc segur.