2 La imiten allà on és, l’enyoren quan se’n va; i en l’eternitat desfila portant la corona del triomf després d’haver vençut en la lluita per un premi que no es marceix.
3 En canvi, als impius no els serveix de res tenir molts fills. Són rebrots espuris: no enfonsaran gaire les arrels, no consolidaran la seva soca.
4 Ni que per un cert temps facin brancatge, no estaran ben arrelats: el vent els sacsejarà, l’huracà els arrencarà de soca-rel;
5 els seus tanys seran tallats encara tendres, el seu fruit serà inútil, massa verd per a menjar, no valdrà per a res.
6 Els fills engendrats d’una unió culpable, el dia del judici seran testimonis de la maldat dels seus pares.
7 El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs,
8 perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dóna la mesura d’una vellesa honorable: