7 Ens hem atipat de seguir sendes de mal i perdició, hem travessat deserts sense cap ruta; però no hem volgut conèixer el camí del Senyor.
8 De què ens ha servit el nostre orgull? De què ens han servit la riquesa i l’arrogància?
9 Tot allò ha passat com una ombra, com un rumor que aviat s’oblida.
10 Ha passat com una nau que solca la mar agitada: no queda rastre del seu pas ni deixant de la quilla entre les ones.
11 Se n’ha anat com l’ocell que vola pels aires i no deixa cap senyal del seu vol: remor d’ales que baten l’aire invisible, esquinçat pel fueteig del seu pas, però sense cap marca del seu camí.
12 Ha fugit com la fletxa disparada contra el blanc: l’aire tallat s’ajunta a l’instant i no es coneix la ruta que ha seguit.
13 Així som nosaltres: tot just nascuts ja ens eclipsem, sense que puguem presentar cap rastre de virtut. La nostra maldat ens consumeix.»