2 i fins al desè mes la sang de la mare li anà donant consistència. Havia sortit de la semença d’un home entre els plaers de l’amor.
3 En néixer, vaig aspirar l’aire que tothom respira i m’acollí la mateixa terra que acull tothom. Com un nadó qualsevol, vaig fer plorant el primer crit.
4 Em vaig criar entre bolquers, envoltat d’atencions.
5 Cap rei no ha començat a existir de manera diferent.
6 Tothom entra així a la vida, tothom en surt igual.
7 Per això vaig pregar a Déu, i ell em donà l’enteniment, vaig invocar-lo i em vingué l’esperit de Saviesa.
8 La prefereixo a ceptres i trons, i al seu costat tinc la riquesa per no res.