18 la seva amistat procura un noble goig, el seu treball porta una riquesa inestroncable, tenirhi tracte freqüent fa ser entenimentat, comunicar les seves paraules dóna anomenada. Per això anava d’ací d’allà cercant de fer-la esposa meva.
19 Jo era un noi de bona mena, m’havia tocat en sort una ànima bona;
20 més ben dit, jo que era bo, vaig venir a viure en un cos pur.
21 Em vaig adonar, però, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta gràcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per això em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules: