12 Després digué al qui l’havia convidat:– Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa.
13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.
14 Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
15 Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:– Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu!
16 Jesús li respongué:– Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
17 »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:»– Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:»– He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.