1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 – En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.
3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:»– Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,
5 però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”
6 I el Senyor va afegir:– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust.
7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant?
8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
9 Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
10 – Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà.
12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven.
16 Jesús féu acostar els infants i digué:– Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
17 En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
18 Un home important li va preguntar:– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19 Jesús li digué:– Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21 Ell va dir:– Tot això ho he complert des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:– Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure’l entristit, digué:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Els qui escoltaven van dir:– Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28 Llavors Pere va dir:– Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.
29 Jesús els digué:– En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,
30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:– Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:
32 serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran,
33 l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34 Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.
35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat.
36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò.
37 Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.
38 Llavors començà a cridar:– Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:– Fill de David, tingues pietat de mi!
40 Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41 – Què vols que faci per tu?Ell respongué:– Senyor, fes que hi vegi.
42 Jesús li digué:– Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.
43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.