21 El fill li digué:»– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:»– De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:»– El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.