4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:»– Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:»– Cent gerres d’oli.»Ell li digué:»– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:»– I tu, quant deus?»Li respongué:»– Cent sacs de blat.»Ell li diu:»– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:– Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.
10 Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.