18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.
21 Li van fer aquesta pregunta:– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.
22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24 – Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció?Ells li respongueren:– Del Cèsar.