40 Però l’altre, renyant-lo, li respongué:– ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?
41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
42 I deia:– Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
43 Jesús li digué:– En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
45 el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig.
46 Jesús va cridar amb tota la força:– Pare, a les teves mans confio el meu esperit.I havent dit això, va expirar.