45 el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig.
46 Jesús va cridar amb tota la força:– Pare, a les teves mans confio el meu esperit.I havent dit això, va expirar.
47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:– Realment, aquest home era innocent.
48 Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit.
49 S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.
50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí,
51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu.