17 Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:– Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
20 Ell li va dir:– Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:– Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!