1 Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.
2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.
3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:– Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
4 Llavors els pregunta:– Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?Però ells callaven.
5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:– Estén la mà.Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea,
8 de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia.
9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués:
10 n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar.
11 I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:– Tu ets el Fill de Déu!
12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.
13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús.
14 En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar,
15 amb poder de treure dimonis.
16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere;
17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»;
18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós
19 i Judes Iscariot, el qui el va trair.
20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.
21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:– Ha perdut el seny!
22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:– Està posseït per Beelzebul.I encara:– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:– Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?
24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar.
25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà.
26 Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi.
27 Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
28 »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit;
29 però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
30 Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.
31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo.
32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:– La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.
33 Ell els respon:– ¿Qui són la meva mare i els meus germans?
34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:– Aquests són la meva mare i els meus germans.
35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.