3 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús.
4 Alguns comentaven indignats:– De què serveix llençar així aquest perfum?
5 S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.I la censuraven.
6 Però Jesús digué:– Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció.
7 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura.
9 En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.