31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra;
32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:– Passem a l’altra riba.
36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.
37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.