2 Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals,
3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena,
4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo.
5 Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.
6 Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell
7 i digué cridant amb veu forta:– Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»