18 Joan deia a Herodes:– No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.
19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia,
20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
21 L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea.
22 Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
23 I li féu aquest jurament:– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:– Què haig de demanar?Ella li respongué:– El cap de Joan Baptista.