23 I li féu aquest jurament:– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:– Què haig de demanar?Ella li respongué:– El cap de Joan Baptista.
25 La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la.
27 Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar.
28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.