46 Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.
47 Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra.
48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg.
49 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar;
50 tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.
52 És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.