26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.
27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:»– Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:»– Això ho ha fet un enemic.»Els mossos li diuen:»– ¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:»– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31 Els proposà encara una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:
32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénenels ocells del cel a fer niu a les seves branques.