1 En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús
2 i digué als seus cortesans:– Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip.
4 Joan li deia:– No t’és permès de conviure amb ella.
5 Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta.
6 El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes
7 que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés.
8 Ella, instigada per la seva mare, digué:– Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
9 El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin,
10 i va fer decapitar Joan a la presó.
11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.
13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.
14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen:– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:– Porteu-me’ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.
20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.
21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:– És un fantasma!I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
28 Pere li contestà:– Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29 Jesús li digué:– Vine.Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.
30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:– Senyor, salva’m!
31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:– Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:– Realment ets Fill de Déu!
34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret.
35 La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts
36 i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.