27 »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:»– Paga’m el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:»– Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
30 »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor.
32 El senyor va fer cridar aquell home i li digué:»– Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute.
33 ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?