11 i li va fer una prometença:– Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
12 Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13 Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda,
14 i li digué:– ¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!
15 Anna va respondre:– No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor.
16 No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
17 Elí va dir:– Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat.