1 Samuel adreçava la paraula a tot Israel. Per aquell temps, Israel es va mobilitzar per fer la guerra als filisteus. Els israelites acamparen prop d’Eben-Aèzer, mentre que els filisteus acampaven a Afec.
2 Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert.
3 Quan l’exèrcit d’Israel va arribar al campament, els ancians deien:– Com és que el Senyor ha permès avui que els filisteus ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l’arca de l’aliança del Senyor. Si l’arca ve enmig de nosaltres, el Senyor ens salvarà dels nostres enemics!
4 Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu.
5 Quan l’arca va arribar al campament, tot l’exèrcit d’Israel aixecà un crit de guerra tan fort que la terra retrunyia.
6 Els filisteus, en sentir aquella cridòria, es digueren:– Què deu ser aquest crit de guerra tan clamorós al campament dels hebreus?Tan bon punt van saber que l’arca del Senyor havia arribat al campament israelita,
7 els filisteus es van esparverar i es deien:– Déu ha arribat al seu campament. Pobres de nosaltres! Això no s’havia vist mai!
8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert.
9 Filisteus, sigueu valents i porteu-vos com uns homes; si no, sereu esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de nosaltres. Sigueu homes i lluiteu!
10 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes.
11 L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir.
12 Un benjaminita va córrer des del camp de batalla i aquell mateix dia arribà a Siló; en senyal de dol duia els vestits esquinçats i el cap cobert de terra.
13 Quan va arribar-hi, Elí estava assegut en el seu tamboret esperant prop del camí, amb l’ànsia al cor per l’arca de Déu. Tan bon punt aquell home arribà a la ciutat i donà la notícia, tot Siló va ser un clam.
14 Elí, en sentir la cridòria, va preguntar què era aquell aldarull. L’home, entretant, corria per donar la notícia a Elí.
15 Elí tenia ja noranta-vuit anys; els ulls se li havien entelat i havia perdut la vista.
16 L’home li va dir:– Vinc del camp de batalla. Avui mateix m’he escapat del combat.Elí va preguntar:– Com ha anat, fill meu?
17 El missatger va respondre:– Els israelites han fugit davant els filisteus. El nostre exèrcit ha sofert una gran derrota; a més, han mort els teus dos fills, Hofní i Pinhàs, i l’arca de Déu ha estat capturada.
18 Així que aquell home va esmentar l’arca de Déu, Elí, vell i feixuc com era, caigué d’esquena des del tamboret a la llinda del portal, es va desnucar i va morir. Havia estat jutge d’Israel durant quaranta anys.
19 La seva nora, la dona de Pinhàs, esperava un fill i estava a punt de donar a llum. En sentir que l’arca de Déu havia estat capturada i que el seu sogre i el seu marit havien mort, li van venir de sobte els dolors i va infantar.
20 S’estava morint. Les dones que l’assistien li deien:– Anima’t, que has tingut un noi!Però ella no responia ni en feia cas.
21 Pensant en l’arca de Déu, que havia estat capturada, i en la fi del seu sogre i del seu marit, deia:– S’han endut d’Israel la glòria de Déu.Per això va posar a l’infant el nom d’Icabod (que significa: «La glòria ja no hi és»).
22 La mare deia que s’havien endut d’Israel la glòria perquè l’arca de Déu havia estat capturada.