1 Va arribar a David la notícia que els filisteus assetjaven Queilà i saquejaven les eres.
2 David va consultar el Senyor:– Si ataco aquests filisteus, els derrotaré?El Senyor li va respondre:– Ataca’ls, que els derrotaràs i salvaràs Queilà.
3 Però els homes de David li van dir:– Si aquí, a Judà, vivim amb por, quant més si anem a Queilà a atacar les tropes filistees!
4 David tornà a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre:– Endavant! Baixa a Queilà, que jo posaré els filisteus a les teves mans.
5 David, amb els seus homes, anà a Queilà, atacà els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilà.
6 També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod.
7 Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar:– Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.
8 Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa.
9 En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod,
10 i va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva.
11 ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!El Senyor respongué:– Baixarà.
12 David preguntà encara:– Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?El Senyor va respondre:– Us hi faran caure.
13 Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya.
14 David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.
15 David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix.
16 Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu
17 i li digué:– No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
18 I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor. David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.
19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:– David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert.
20 Baixa, doncs, quan vulguis, oh rei. Nosaltres ens encarregarem de fer caure David en mans del rei.
21 Saül respongué:– Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!
22 Aneu, assegureu-vos-en bé, esbrineu el lloc precís on es troba i qui l’hi ha vist, perquè, segons diuen, és molt astut.
23 Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judà.
24 Ells se’n van tornar a Zif, avançant-se a Saül. David i els seus homes eren al desert de Maon, a la plana que hi ha al sud del desert de Judà.
25 Saül, amb la seva tropa, va sortir a buscar-lo. Però ho van comunicar a David i ell va baixar cap a la Roca, però sense sortir del desert de Maon. Saül ho va saber i perseguia David per aquell desert.
26 Saül anava per una banda de la muntanya, mentre David amb els seus anava per l’altra. David corria tant com podia per escapar-se de Saül. Saül i els seus soldats ja estaven a punt d’encerclar David amb els seus homes i capturar-los,
27 quan arribà un missatger que digué a Saül:– Vine, corre, que els filisteus envaeixen el país.
28 Saül va interrompre la persecució de David i anà a l’encontre dels filisteus. Per això, d’aquell lloc se’n va dir «roca de la Separació».