16 No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
17 Elí va dir:– Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat.
18 Ella respongué:– Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.
19 L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella.
20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»
21 Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença.
22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:– Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.