21 Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença.
22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:– Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.
23 Elcanà, el seu marit, li digué:– Fes com et sembli millor: queda’t aquí fins que l’hagis deslletat. Que el Senyor acabi de complir la seva paraula!Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat.
24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.
25 Allà immolaren el toro i van presentar el nen a Elí.
26 Anna li digué:– Tan cert com vius, senyor meu: jo sóc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor.
27 Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat.