6 La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills.
7 Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor.També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar.
8 Elcanà, el seu marit, li digué:– Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?
9 En acabar l’àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s’estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari.
10 Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor
11 i li va fer una prometença:– Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
12 Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca.