10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:
11 – Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.
12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal.
13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:– Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor.
14 Samuel va respondre:– Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento?
15 Saül va dir:– Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.
16 Però Samuel va replicar:– Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada.Saül va respondre:– Parla, doncs.