37 David va dir també:– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.Aleshores Saül li digué:– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa.
39 Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.I es va treure l’armadura.
40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David.
42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència.
43 I li va dir:– ¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.