19 Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita.
20 Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé,
21 perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.»Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre.
22 I manà als seus consellers:– Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei.
23 Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué:– ¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no sóc més que un home pobre i insignificant.
24 Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David.
25 Saül respongué:– Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.”Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus.