10 El Senyor desconcerta els enemics,l’Altíssim, des del cel,els fa sentir el tro.El Senyor judica el mónd’un cap a l’altre,dóna la victòria al seu rei,alça el front del seu Ungit.
11 Després Elcanà va tornar-se’n a Ramà, a casa seva.El noi vivia al servei del Senyor, a les ordres del sacerdot Elí.
12 Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. No respectaven el Senyor
13 ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà,
14 l’enfonsava a la cassola, a l’olla o a la caldera, i tot el que treia, s’ho quedava el sacerdot. Així ho feien amb tots els israelites que acudien a Siló.
15 Pitjor encara! Abans que el sacerdot cremés per al Senyor el greix de la víctima, venia el criat i deia a l’home que oferia el sacrifici: «Dóna’m carn, que l’haig de rostir per al sacerdot. Ha de ser crua; cuita, no te la voldrà.»
16 Si aquell home li deia: «Que cremin primer el greix, i després pren tot el que et faci goig», el criat li responia: «No, dóna-me-la ara mateix o te la prenc per força.»