26 Entretant, el noi Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.
27 Un home de Déu anà a trobar Elí i li digué:– Això t’anuncia el Senyor: “Ja saps que em vaig manifestar a la família del teu pare, quan ells eren a Egipte al servei del faraó.
28 Al teu pare, me’l vaig escollir per sacerdot d’entre totes les tribus d’Israel, perquè oferís sacrificis en el meu altar, cremés ofrenes i portés davant meu l’efod sacerdotal. I vaig concedir a la seva família una part de les ofrenes dels israelites.
29 Per què, doncs, tracteu sense consideració les víctimes i els altres dons que jo vaig manar d’oferir perpètuament? Per què honores més els teus fills que no pas a mi mateix, i permets que s’atipin del bo i millor de les ofrenes del meu poble d’Israel?
30 Jo, el Senyor, Déu d’Israel, havia promès que la teva casa i la casa dels teus pares viuria sempre a la meva presència. Però ara jo, el Senyor, t’asseguro que em guardaré prou de complir-ho; perquè jo honoro els qui m’honoren, però els qui em menyspreen seran menyspreats. Ho dic jo, el Senyor.
31 Vénen dies en què tallaré els teus rebrots i els de la casa dels teus pares: no arribarà a vell ningú de la teva família.
32 Veuràs triomfar per sempre un rival teu, mentre a Israel tot prosperarà; i a casa teva ningú no arribarà mai a vell.