8 Aixeca de la pols el desvalgut,treu el pobre de la cendra,per asseure’l entre els poderososi donar-li possessió d’un soli gloriós.El Senyor sostéels fonaments de la terra,damunt d’ells ha assentat el món.
9 Ell guarda els passos dels seus fidels,però els malvats cauran a les tenebres:ningú no triomfa per la pròpia força.
10 El Senyor desconcerta els enemics,l’Altíssim, des del cel,els fa sentir el tro.El Senyor judica el mónd’un cap a l’altre,dóna la victòria al seu rei,alça el front del seu Ungit.
11 Després Elcanà va tornar-se’n a Ramà, a casa seva.El noi vivia al servei del Senyor, a les ordres del sacerdot Elí.
12 Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. No respectaven el Senyor
13 ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà,
14 l’enfonsava a la cassola, a l’olla o a la caldera, i tot el que treia, s’ho quedava el sacerdot. Així ho feien amb tots els israelites que acudien a Siló.