11 Jonatan li va dir:– Vine, sortim al camp.Van sortir tots dos al camp.
12 Allà Jonatan digué a David:– Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te.
13 Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare!
14 Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro,
15 no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
16 I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»
17 Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.