5 David li va proposar això:– Mira, demà és la festa de la lluna nova, i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa’m amagar al camp fins demà passat al vespre.
6 Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t’he demanat d’anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família.
7 Si el rei diu: “Està bé”, és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s’enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi.
8 Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si sóc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.
9 Jonatan va respondre:– De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t’ho comunicaré. No en dubtis gens!
10 David va preguntar a Jonatan:– Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?
11 Jonatan li va dir:– Vine, sortim al camp.Van sortir tots dos al camp.